Interioritat

créixer com a persones

Educació en la interioritat

L’educació té com objectiu ajudar a què els infants i els joves creixin com a persones. Per ser-ho cal conrear la pròpia identitat, viure’ns diferents dels altres. Necessitem conèixer-nos, desenvolupar les nostres capacitats i destreses, donar resposta als nostres interrogants, tenir les nostres metes, escollir i desenvolupar els nostres valors… Per ser persones hem de viure’ns des del nostre espai interior d’una forma inevitable.

Quins elements formen l'espai interior?
Sensacions internes

Les sensacions internes són l'element més bàsic del món interior. Quelcom que es mou dins del cos i podem adonar-nos-en: dolor, vibració, plaer, calor...

Emocions

A partir de les sensacions corporals s'accedeix al món emocional. Les emocions són les ressonàncies personals i subjectives que experimentem respecte als esdeveniments que vivim, tant fora com dins nostre. Les emocions ens defineixen i ens mouen a l'acció.

Fantasia

La fantasia reflexa simbòlicament allò que ens passa en capes més profundes. De vegades, però, la fantasia pot ser l'expressió del desig d'allò que no tinc o no sóc i, en aquest sentit, és més aviat part del món exterior.

Idees, creences i valors

Són fruit de l'intel·lecte i la voluntat. Poden formar part del món interior o no. En principi provenen del món exterior (de la família, amistats, educació i societat). Per què formin part del propi món interior cal interioritzar-les i assumir-les individualment. Cal ser capaç, per tant, de dissentir amb l'entorn i amb la família. Aquest procés es pot donar a partir de l'adolescència.

El món interior de la primera infància (0 a 6 anys)

Els nounats no distingeixen entre el propi cos i l’entorn. No és fins passat el primer any de vida que sorgeix clarament un límit entre el propi cos i l’exterior. D’alguna manera, naixem sense un món interior definit. És un espai difús, sense límits precisos.

Quan l’infant es socialitza a l’escola, cap als 3 anys, ens n’adonem que persisteix encara una absència de límits percebent amb la mateixa entitat realitat i fantasia. Gràcies a una sana fantasia, espontània i  creativa, l’infant covarà futures creences i s’assegurarà un espai de solució dels seus conflictes reals.

Objectius d’aquesta etapa:

1

Afavorir el desenvolupament de la identitat corporal.

2

Cultivar una fantasia saludable i creativa.

3

Iniciar la gestió de les emocions bàsiques.

El món interior de la infància adulta (6 a 12 anys)

Amb 6 o 7 anys i l’adquisició de la lectoescriptura s’inicia una nova etapa en el desenvolupament dels infants i, per tant, de la seva interioritat. La intel·ligència d’aquesta etapa és concreta i es va desplegant progressivament al llarg d’aquests anys fins a madurar a l’adolescència.

La infància sana gaudeix del contacte amb el propi cos i el seu creixement el desplega en diverses formes d’activitat, especialment mitjançant el joc. Aquest espai de socialització els permet aprendre normes i límits. Gaudeixen, a més, del seu espai interior, que ja distingeixen de la fantasia i que expressen amb naturalitat, tant de forma directa com a través de símbols. Viuen en referència al món dels adults i necessiten sentir-se segurs.

Objectius d’aquesta etapa:

1

 Desenvolupar les capacitats d’atenció, escolta i silenci.

2

Generar hàbits d’expressió dels propis sentiments

3

Cuidar l’ambient de seguretat afectiva.

4

Acompanyar en el desenvolupament del cos per descobrir i explorar les seves capacitats.